Joan Roma, Nani pels amics, va néixer a Vic el 17 de febrer de 1972 i després d'un fugaç pas pels camps de futbol, aquest esport va perdre tot al·licient quan als 18 anys de la seva vida s'hi van creuar les motos. Va aconseguir el seu primer èxit en competició, un any desprès, aconseguint el  Subcampionat d' Espanya d' Enduro Júnior de 125 cc. al 1991. Tant sols tres anys desprès, al 1994, aconseguí el seu  primer gran títol, Campió d’ Europa Sènior d’ Enduro.

Des dels seus inicis en competició, la seva agressivitat i el seu físic no van passar desapercebuts per a ningú i va començar a consagrar-se com a un dels pilots més destacats, i en ple auge de les competicions africanes, era un fet cert que arribaria molt aviat als raids.

Això va passar l'any 1996. Participà al seu primer Dakar, i a pesar del seu desconeixement d'una carrera tan peculiar, aconseguí dues victòries d'etapa, tota una gesta tenint en compte els pilots amb els quals s'enfrontava. Es va donar a conèixer als raids africans d'una manera certament espectacular. Tot això aconseguint alhora posicions molt brillants en els campionats nacionals i mundials d'Enduro.

Va repetir una actuació destacada l'any 1998, quan era el primer classificat a meitat de rally, encara que no va aconseguir acabar. No va deixar, no obstant, d'aconseguir extraordinaris resultats com una medalla d'or als Sis Dies d'enduro o segones posicions als Raids d'Egipte i Dubai, a més de victòries a les Baja d'Espanya i Itàlia.

L'any 2000 fou el de la seva consagració internacional. Va acabar el Dakar a la dissetena posició, molt lluny del cap, però ho va fer com un verdader vencedor moral, extrem que va arribar a reconèixer públicament un dels seus majors admiradors, Hubert Auriol, director de la carrera. Nani havia guanyat aconseguit la victòria en quatre etapes, era sòlid líder i tenia la victòria a les seves mans. No obstant, va trencar el motor de la seva motocicleta a dues jornades del final després d'haver atravessat tot el continent africà i va passar la nit sencera al desert esperant el camió d'assistència, veient com la cursa se li escapava injustament de les mans. Va ser una decepció molt cruel i aquell triomf podria haver donat, certament, un gir a la seva carrera esportiva.

A partir d'aquell moment, la trajectòria de Joan Roma es va centrar de manera clara en les proves més importants de la temporada de raids, les carreres més selectes del campionat d'Enduro i, per suposat, el Dakar, que s'havia convertit en el gran objectiu de la seva carrera esportiva. Se li resistia, això és cert, una vegada i una altra, però ja s'havia consagrat com a un dels pilots més destacats del panorama de l'off-road internacional.

L'objectiu era arribar com fos a Dakar, la qual cosa no va poder ser ni al 2001ni al 2002. Diverses caigudes i accidents van privar a Joan d'aconseguir el gran objectiu, desgràcies esportives que a causa de la televisió s'han viscut quasi en directe a tot el mon, donant a la seva carrera esportiva una dimensió certament èpica. La seva lluita contra el desert l'han patit en carn pròpia milers i milers d'aficionats.

El fet de no haver pogut guanyar el Dakar, no obstant, no va suposar un entrebanc a una carrera esportiva realment brillant. Victòria al Rally de Túnez del 2002 i la Baja Aragón. Tot això junt a esporàdiques participacions a algunes de las proves més destacades del Campionat d'Espanya d'Enduro.

També es va quedar a un pas de la victòria el 2003. Fabrizio Meoni era el seu rival i una caiguda amb fractura inclosa el va portar a l'hospital. Res greu, però Roma es va quedar fora de competició.

Desde llavors, Nani es va preparar a fons i és just reconèixer que els èxits van arribar un darrere l'altre. Segona plaça a la Baja Aragón, tercer lloc a la Copa FIM de Rallyes TT, tercera posició al Rally de Túnez, tercera posició al Rally del Marroc i victòries a Cerdenya i Egipte. Amb aquest historial i aquestes credencials, Joan Roma era un dels grans i indiscutibles preferits a la victòria de la 26ª edició del Dakar. S'havia preparat amb més intensitat que mai i arribava en un perfecte estat de forma. A més, disposava d'una moto que coneixia a la perfecció. Arribava a la carrera amb suficients garanties, però encara quedava el més complicat: disputar la prova i vèncer a la sort que tantes vegades li havia donat l'esquena. I ho va aconseguir. El 18 de gener de 2004, Nani arribava a Dakar com a primer classificat, posició que ocupava desde la vuitena jornada i que no havia fet més que consolidar. Aquella victòria ha marcat un referent a la historia del motociclisme del nostre país, al ser la primera victòria d'un pilot espanyol en els 26 anys d'història d'aquesta llegendària carrera.

La temporada 2004 començava molt bé per a Joan Roma, però després de la seva victòria al Dakar, va patir una lesió entrenant al genoll dret que li va impedir participar a la primera prova del Campionat del Món de Raids, disputada a Túnez. Inicià amb precaució el Raid del Marroc, però a la segona etapa va haver d'abandonar al reproduir-se la lesió; el seu peu va topar amb una pedra, la qual cosa va provocar que es girés l'articulació del genoll. Com a part del seu procés de recuperació i de cara a preparar la Baja Aragón, on patiria una forta caiguda a la primera jornada, Nani va prendre part al Rally de Cerdenya y va aconseguir la segona posició. Però aquests resultats adversos no van ser el motiu perquè prengués la decisió de córrer el Dakar de cotxes. Al final de l'edició 2004 ja ho tenia pensat després d'haver aconseguit l'esperada victòria amb moto, però amb aquella idea inicial, el projecte es va quedar un tant parat pensant en recollir més victòries sobre dues rodes. No obstant, al mes de juny va provar un cotxe d'alt nivell i es va adonar que podia ser plenament competitiu.

Nani Roma debutà com a pilot oficial de la marca japonesa Mitsubishi formant equip amb Stephane Peterhansel, guanyador del Dakar 2004, Hiroshi Masuoka, vencedor del Dakar 2003, Luc Alphand i Andrea Mayer. Nani afrontà amb valentia aquest gran desafiament, com es sabut que el pilot Repsol sempre ha crescut davant els grans reptes i les dures adversitats, i obtingué un meritori 6è lloc a la edició del 2005. Superant-se un altre cop, aconseguí acabar en 3ª posició  al 2006, i quant tot semblava una progressió matemàtica cap al primer lloc del podi al 2007, diversos incidents el varen relegar a la 13 posició.

Malauradament, aquesta edició del Dakar 2008 no s'ha pogut portar a terme per qüestions de seguretat ni tampoc se sap com anirà la propera edició 2009 a Chile i Argentina, el que si sabem es que Nani està treballant amb la mateixa passió i voluntat per aconseguir el seu objectiu, la victòria en cotxes!